• Prou de falsos discursos polítics.
• Prou de favors i armes.
• Prou de robatoris i morts.
• Plantem cara al genocidi.

¿Què podem fer les persones?

1. Llegir per conèixer la situació. Comparar fonts de notícies i comprendre la tendència de cadascuna.

2. Compartir el coneixement i debatre. No es dolent pensar les coses a la teva manera. No és necessari opinar igual que els altres.

3. Si t’uneixes a algun col·lectiu com el de Figueres, participar de propostes i decisions. Donar un cop de mà i fer alguna cosa pràctica.

4. Actuar per posar de manifest la realitat i les parts de interès. Això inclou al teu propi govern i a les corporacions que diuen que et donen de menjar.

5. ¿Fins on estàs disposada a canviar la teva vida per millorar la societat i l’entorn?

No col·laboris a finançar les parts interessades: empreses que treuen profit de la desigualtat, indústria armamentista i polítics amb amistats internacionals.

Quan compres, votes.

La historia i les parts interessades

Es compleixen 75 anys de conquesta oberta de territoris a Palestina, en que el estat de Israel neix militarment a la costa de Palestina per disputar terres, fer neteja ètnica d’altres pobles semites i colonitzar amb ciutadans supremacistes.

En aquesta lenta usurpació es priva als palestins dels seus drets sobre les terres, sobre l’economia, sobre l’habitatge i sobre l’aigua, abocant a poblacions senceres a subsistir de la caritat.

El 2023, després dels disturbis d’abril per la mesquita de Al-Aqsa, els bombardejos de maig sobre Gaza y la massacre contra colònies israelites d’octubre, l’estat d’Israel va emprendre la destrucció de les ciutats de la franja de Gaza, a Palestina.

El terrorisme d’estat diu que busca terroristes entre les ruïnes.

Les identitats religioses i les banderes

Que no ens confonguin: Utilitzen la religió o la nacionalitat com altres excuses que ja coneixem, como el color de la pell, l’idioma o els cognoms, per establir que una minoria governi i classifiqui els drets de la resta de les persones.

Reafirmen grups socials tancats perquè s’odiïn entre ells, sense reconèixer-se com humans, amb la mateixa capacitat per sentir, aprendre, ensenyar, respectar i compartir la felicitat.

D’aquesta manera l’odi a altres treballadors no et permet veure al poder o les seves armes, i sempre t’alimentes de prejudicis com: els teus problemes són culpa de l’altre grup, els teus amos et protegeixen perquè són dels teus i et donen de menjar, els altres són falsos i et volen robar, la bondat de les teves autoritats és inqüestionable…

L’economia de la violència i l’opressió

En les últimes dècades, la indústria israelita ha fet gala en fires d’armament de tot el mon de l’eficàcia dels seus instruments de guerra i control de la població. Una part important de l’economia de Israel passa per la venda i revenda d’armes.

Inclús els cossos policials d’Israel són referència de policies de tot occident per les seves avançades tàctiques de infiltració, espionatge, segrest, tortura i persecució. Importants empreses israelites facturen la formació que donen als nostres governs.

Amb les armes subministrades pels Estats Units d’Amèrica i diversos estats europeus, incloent Espanya, el 2023 l’exèrcit d’Israel ha accelerat l’eliminació d’habitatges palestins esborrant les ciutats de 2 milions d’habitants de Gaza, i sotmetent-los a un bloqueig d’aigua, menjar i energia al no reconèixer-los el dret de residència en les seves pròpies terres.

Les famílies moren per les bombes, per falta de salut i per falta d’aliment. Els estats europeus públicament diuen recolzar a la població desposseïda de tots els seus mitjans mentre consenten el setge, trafiquen amb les armes i obren els braços al diner i a les empreses d’Israel.

L’explotació de les persones

El règim de Israel cada vegada s’assembla més a l’antic Apartheid, en el que una minoria viu dels recursos i de la feina de bona part de la població, a la que mantenen classificada sense els mateixos drets com a persones.

La classe superior, sempre minoritària, es serveix dels pobres, que han de dedicar tot el seu treball als rics. Palestins i palestines obtenien permís per netejar piscines, en les feines domèstiques, en la feina del camp… però la por del patró no para de créixer.

S’institucionalitza la propietat privada perquè la posseeixi bàsicament la classe dominant. En el cas d’Israel, la possessió és a sang i foc.